«Fa 30 anys vaig disparar les meues primeres fotos amb una càmera rèflex. Va ser el punt iniciàtic d’una evolució personal i creativa i, en paral·lel, tècnica i professional, que m’ha portat per un periple que, vist ara amb tota aquesta perspectiva, em resultaria difícil de connectar per parts (etapes) si no fora per una evident tendència a l’eclecticisme a la qual mai m’he negat, i sobretot, perquè sempre he sentit una mena d’”espai interior” latent que ha actuat de contrapés durant la meua transformació en el nosequè multidisciplinari que sóc ara. I el terme nosequè no el dic amb neguit, sinó perquè, ara com ara, encara em costa trobar un qualificatiu concís en el qual encaixe tot el pack que inclou el meu treball en Nat Estudi, on la fotografia ha passat a ser una peça més del projecte, que conviu amb altres disciplines com el disseny gràfic, el vídeo i el web, i on tot allò analògic ja fa molts anys que va sucumbir als processos digitals. Des d’Hàbitat (les meues primeres fotos catalogables) fins Nat Estudi, no és que hi haja un tros... Hi ha una falla sencera... O almenys així m’ho sembla quan mire enrere.

Però de la mateixa manera que hi ha un lloc físic al qual anomene la meua xicoteta parcel·la del món, i al qual recórrec quan necessite desconnectar, pensar, o simplement perdrem mirant el mar, hi ha un símil, no físic, on em despulle de tot artifici, deixant de preconcebre imatges amb una fi, i simplement sóc un observador carregat amb una càmera que captura fragments interessats d’allò que veig. És l’estat en què recupere l’essència dels meus primers anys, quan l’acte fotogràfic era un breu lapse de temps (el què tarde en vore i accionar el disparador) a mig camí entre el conscient i l’inconscient, i aquest “món interior” quedava patent en unes fotografies plenes de silencis, on l’”hàbitat immediat” no era més que un pretext per a crear atmosferes totalment allunyades de qualsevol percepció objectiva de la realitat.

Quadratures Mínimes és, doncs, una selecció de fotografies personals realitzades al marge de la meua activitat professional i disparades, majoritàriament, amb les diferents càmeres “secundàries” que sempre he acostumat a portar amb mi a tot arreu, des de les primeres Olympus μ [MJU:] i Lomo LC-A dels temps analògics, fins a les Panasonic Lumix compactes actuals amb les quals puc operar totalment en mode manual. De nou, l’”hàbitat immediat”, allò que m’és proper, és l’excusa per a un nou exercici de subjectivitat òptica que connecta, d’una banda, amb les fotografies “silencioses” de la meua primera etapa en blanc i negre, i de l’altra, amb el tractament del color i l’austeritat visual heretada de la meua experiència amb el disseny gràfic. Una austeritat reforçada per l’elecció del format quadrat per presentar-les, disparades, la majoria, en aquest enquadrament uniforme, instagramitzades altres, les menys, com volent eliminar de la imatge final allò que em sobra. Tot això passant per un procés de revelat digital i acabat senzill, no molt diferent, en concepte, al què realitzava antany amb processos químics (control de contrast, llums, ombres, color...).

Fotografia, simplement, en temps de la #fotografi@».