BERNAT GUTIÉRREZ

El 1998 vaig adquirir el meu primer equip informàtic preparat per a treballar amb la imatge. Venien canvis en el sector audiovisual, amb l'avanç imparable d'Internet i la possibilitat d'accedir a la tecnologia a uns preus més assequibles. La meua intenció no era altra que la de seguir explorant la fotografia amb altres processos que ja començaven a fer-se indispensables a l'hora de lliurar les arts finals en impremta si volies tenir un control absolut sobre la maquetació final de qualsevol projecte d'impressió.

Però allò també va tenir els seus danys col·laterals. Molts professionals vam saber fer el salt i adaptar-nos a les noves tècniques de producció audiovisual, però també va haver-hi molts altres que es van quedar despenjats i no van saber, o no van voler, pujar al tren de la nova era digital de la imatge.

L'ordinador no se'm va donar malament tampoc. Aprenia sobre la marxa i amb l'ajuda d'uns quants llibres sobre Photoshop, Freehand, CorelDraw (quin temps el del CorelDraw!). Al cap de poc temps vaig acabar combinant els meus primers projectes digitals de fotografia amb treballs de maquetació, precisament per a alguns d'aquests professionals 'despenjats', que tot i no tancar-se a la nova eina, requeriren la col·laboració d'algú que la controlés millor.

Així va ser com es va establir la meua relació d'aprenentatge amb el dissenyador valencià Francesc Naval, qui a més d'amic, es va convertir en el meu mentor, no només pel que fa a aprendre conceptes sobre el disseny gràfic, sinó també pel que fa a la meua evolució com a persona durant una etapa que va ser decisiva tant en l'àmbit creatiu com emocional.

Amb el disseny gràfic em vaig retrobar amb el color, després de molts anys expressant-me únicament a través de les meues fotografies en blanc i negre. Maquetant per a Francesc vaig descobrir 'el paisatge gràfic', la manera amb la qual solia referir-se al disseny, i a mesura que em vaig anar soltant el vam acabar fonent amb la meua concepció fotogràfica del 'paisatge', donant forma a un estil visual basat en una mena d'esquematització d'un paisatge imaginari a partir de la simbologia i la ubicació, per a res aleatòria, d'elements gràfics tan senzills com el cercle, el quadrat o el triangle i que va tenir la seua sortida professional en diversos encàrrecs publicitaris i campanyes d'imatge a través del meu primer estudi, Contrast, disseny i fotografia.

El 2003 em vaig establir a Barcelona, on vaig viure uns anys en els que em vaig endinsar en el disseny interactiu, al mateix temps que m'anava 'independitzant' de l'estil visual de l'època de Contrast i buscant el meu propi lloc com a dissenyador gràfic. Va ser durant aquest temps quan vaig anar descobrint la funcionalitat del disseny com a eina publicitària per comunicar, vendre o mostrar un producte. Fins llavors, la fotografia creativa que havia fet (al marge del treball cru i pelat) tenia una component molt personal, i fins i tot els projectes que realitzava en Contrast s'allunyaven bastant de la funcionalitat del disseny gràfic, ja que englobava un estil i concepció visual molt particular amb plantejaments més propers a allò 'artístic' que a la publicitat.

Vaig incorporar als meus processos de producció noves eines com el Flash, creant els meus primers projectes web i aplicacions multimèdia amb fins professionals, combinant la interactivitat d'aquests tipus de productes amb la fotografia, el disseny, i fins i tot el vídeo, destinats a catàlegs online o suports de reproducció CD/DVD ROM.

El 2008, ja de tornada a València va néixer el projecte Enunespai, la marca a través de la qual vaig realitzar tota mena de treballs d'imatge multidisciplinaris, principalment sota formats de col·laboració outsourcing, especialment per al grup editorial Bromera, amb qui m'uneix una relació professional que ja dura més de 10 anys, però també per a altres clients com Spanish Brass, Stomvi o l'Observatori de la Ràdio a Catalunya pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona i, per descomptat, un bon munt de petits projectes, però no menys importants, per a autònoms i pimes, molts d'ells vinculats al món de la cultura o de la música.

Amb Enunespai abastia tota mena de projectes audiovisuals, des dels més petits fins als més grans, i aquests últims van ser possibles gràcies a la meua aposta clara pel treball col·laboratiu, que em va permetre nodrir-me d'una sèrie de professionals i empreses col·laboradores, amb les que vaig formar equips de treball depenent dels recursos humans i tècnics necessaris per a la producció de cada projecte, des de la concepció de la idea i branding fins al lliurament final del producte al client. Destacar d'entre aquestes col·laboracions professionals, la del psicòleg i coach  José Terrés, partícip actiu en la renovació d'Enuespai a finals de 2012 i en els, gairebé, 4 anys posteriors en els quals treballàrem junts en diversos encàrrecs professionals i creatius, alguns ja després del canvi de marca a Nat.

En paral·lel als treballs que realitzava en Enunespai, jo vaig seguir desenvolupant projectes de fotografia personals, alguns dels quals vaig anar publicant al meu web personal Bernat Gutiérrez Fotografia. Hi havia una necessitat de separar aquestes dues facetes (la professional i la personal) de la mateixa manera que sempre he sentit que en la meua manera de ser cohabitaven dues parts, la de Bernat Gutiérrez, més introspectiva i clarament vinculada a la fotografia, gairebé en exclusivitat, i la de Nat (abreviatura del meu nom amb el qual em van 'batejar' no sé on i ahí es va quedar), l'eclèctica i anímicament, la més espontània i oberta.

Amb el temps m'he anat adonant que funcionar amb aquesta 'bipolaritat' no té sentit, ja que al cap i a la fi tot el que faig, siga més o menys personal forma part del mateix pack. L'única raó per la qual podria seguir mantenint aquesta separació entre una faceta i l'altra seria la de pensar que tinc alguna aspiració com a 'artista' que hauria de diferenciar clarament de les aspiracions professionals, però seria enganyar-me a mi mateix. Sóc un pencaire de la imatge, això crec que és força evident veient el dossier d'aquesta web, i el resultat final d'aquest treball, siga per als fins que siga, vinga de Nat o Bernat, forma part del mateix procés d'aprenentatge i de la meua capacitat per reinventar-me contínuament sense quedar-me estancat en modes, estils i clixés diversos. Això de l''art', doncs bé, a hores d'ara, fofisà, amb cabells blancs als cap i a la barba i el cul ja pelat, és una cosa que ja no em fa perdre la son ...

Així que, tancada l'etapa Enunespai i Bernat Gutiérrez Fotografia, i per tant tancada aquesta 'bipolarització', he decidit englobar tot el que faig i he fet des d'aquella primera foto amb una rèflex, quan tan sols tenia 15 anys, en un únic projecte: Nat Estudi.

Nat Estudi és un estudi petit, però això no m'impedeix pensar en GRAN. M'apassiona el que faig i m'agraden els reptes. No presumisc de tenir la càmera fotogràfica més potent del món ni l'ordinador de treball més car del mercat, però si puc fer-ho de la meua capacitat per esprémer al màxim totes les possibilitats al meu abast, i dur endavant qualsevol projecte creatiu, des del part de la idea, fins al lliurament del producte final al client. Per poder arribar a això tinc clar que no em puc permetre el luxe de deixar d'aprendre i investigar, observant el món que m'envolta, i explorant en el fascinant hàbitat de les IDEES.

M'agrada la gent emprenedora i participativa. La que SUMA i no resta. Tinc molt clar que COMPARTIR és molt més productiu que competir i per això m'encanta col·laborar amb altres professionals, formant equips de treball segons les necessitats de cada projecte, i així oferir als meus clients una completa oferta de serveis, tant en producció com en gestió de recursos.

Però Nat Estudi no és només això. Nat Estudi és el resultat de més de 25 anys pencant amb la imatge, en tantes disciplines com possibilitats m'ha brindat la vida. Potser, la conseqüència siga la de ser un aprenent de molt, mestre de res, però, francament, hauria valgut la pena renunciar a aquesta diversitat i a les experiències que m'ha portat, per especialitzar-me en alguna cosa concreta i seguir un camí únic? La resposta la tinc molt clara.

Pensar, crear, imaginar, motivar, emocionar, mobilitzar... i de tant en tant perdre'm mirant la mar...

Benvinguts a Nat Estudi.