«...El concepte com a llibre-CD estava clar des del principi. Es tracta d'un projecte de música i rapsòdia que neix dels poemes originals de Rubén Pascual i Juli Camarasa, els impulsors d'aquesta aventura, musicada per Josep Maravilla i Àlvar Carpi, amb la participació del també músic, Abraham Rivas, i els rapsodes Joan Femenia, Esther Villanueva, Vicent Camps i la col·laboració als cors de Carol Navarro. Per tant, la part literària (llibre) havia de tindre tanta rellevància com la part musical (el CD) i ambdues, encara que es tracta d'un projecte de fusió, devia poder disposar d'autonomia pròpia dins d'un pack integrador. D'ací el fet de crear un estoig on cada part tingués la seua zona independent, per una banda el CD amb la música adaptada dels textos i, per altra, el llibre amb els poemes originals complets.

En un primer moment no baralle res relatiu a la foto-il·lustració, ja que el fet prioritari a decidir era quin tipus de producte anava a ser, o siga, què havia de tindre a les mans el destinatari final del llibre-cd. D'entre totes les opcions estudiades finalment em decante perquè l'embolcall siga un estoig de cartó, de la mateixa manera que gran part de les coses que adquirim a la vida van empaquetades amb aquest material, fràgil per una banda, però protector del seu contingut, i no és fins que obrim la capsa que descobrim l'objecte del nostre desig.

Pel que fa al plantejament visual, el primer que em va vindre al cap quan Rubén em va parlar de La màquina del temps va ser aquella pel·lícula de 1960, The Time Machine, protagonitzada per Rod Taylor i que ací es va titular El tiempo en sus manos. De fet, la imatge de Rod Taylor als comandaments de la seua màquina del temps, com el plànols trobats a Internet del disseny de l'artefacte que es va construir per al film, era el referent recurrent contínuament en les converses que Rubén i jo manteníem a l'inici del procés.

Però la idea definitiva esdevingué quan vaig desempolsar una antiga màquina d'escriure Hispano Olivetti que pertanyia al meu avi. Una autèntica joia mecànica conservada com si fos nova, com tot allò que el meu avi havia guardat al llarg del temps. Era el mecanisme perfecte per a representar eixa 'màquina del temps' dins del context literari del projecte. Els engranatges d'una màquina que serveix per a viatjar en el temps a través de l'escriptura, per a traslladar-nos a l'univers de lletres creat per Rubén i Juli a partir de les seues pròpies experiències vitals al llarg de les seues respectives vides. De dies i d'anys, com ho va definir Rubén, amb el títol del seu primer llibre. I que millor que la galeta del CD fora una ampliació majúscula de la tecla de les majúscules (amb un desig lingüístic inclòs) que és al cap i a la fi el primer dispositiu que activem per posar en marxa la màquina juntament amb la primera lletra de cada paràgraf que escrivim amb ella.

Pel que fa al llibre, aquest devia representar els viatges poètics de Rubén i Juli, i devia ser totalment diferent de la resta. Si l'embolcall devia tindre un acabat visual industrial, mecànic, inclús fosc, el llibre devia ser llum, color, màgia i somnis. Un canvi radical, impossible d'intuir des de fora i que sols es pot descobrir en obrir la capsa i endinsar-se en els textos i les foto-il·lustracions que els acompanyen, imaginades i plasmades de manera totalment subjectiva a partir de les sensacions que m'han transmés cada poema.

Aquesta ha estat la part més complexa, no tant en tècnica, ja que aquesta forma part, des de fa molt temps, dels meus processos de producció audiovisual, sinó més pel que fa a encertar o no amb la meua percepció de cada text. I encara que al principi em va semblar un impossible, la llibertat i la comprensió per part dels autors de què al final el projecte no deixava de ser la unió de diferents visions subjectives (qui escriu, qui musica, qui recita i qui il·lustra) ha estat la clau per tal de poder viatjar junts i arribar a un hàbitat multidisciplinari comú».