30 anys I: Com són les primeres fotos 'serioses' d'un fotògraf?

30 anys

30 anys I: Com són les primeres fotos 'serioses' d'un fotògraf?

30 de gener de 2019 30 ANYS, FOTOGRAFIA

2019 serà un any retrospectiu. A la tardor, més o menys, compliré 30 anys com a fotògraf i, per tant, 30 anys que porte dedicat al món de la imatge en l'àmbit personal i, com no, professional, amb totes les etapes per les que he passat durant tot aquest temps. Pot semblar una mica estrany tenint en compte la meua edat (44) però és que vaig començar molt jove, jugant amb 13 anys amb una Werlisa del meu pare. Una joguina en aquells dies, encara que crec que ja, des del principi, aquell procés de capturar instants de manera aleatòria, dur a la botiga a revelar el rodet, esperar impacient els 2 o 3 dies que tardaven llavors a processar les imatges en paper, i després recollir-les per descobrir-hi una nova versió de la realitat que havies fotografiat (sempre tenia aquesta sensació) era una cosa que em resultava bastant singular.

Però en aquells anys primerencs, la música era la meua veritable vocació. A la meua habitació tenia muntat un estudi de gravació improvisat, amb un parell de sintetitzadors, un radiocasset i un magnetòfon antic, també del meu pare, d'aquells que si pressionaves els botons rec i play sense arribar al fons, alteraves la velocitat de gravació, i podies passar-te una tarda sencera en pla paranormal, creant psicofonies. Però també podies fer música amb tot allò, i encara que no tenia ni idea de solfeig, em vaig acabar inventant un sistema de numeració per a les tecles dels sintetitzadors i a força de gravar i remesclar el gravat en cassets, vaig arribar a crear un parell de maquetes que, algun dia, si la meua pròpia vergonya no ho impedeix, potser m'atrevisc a publicar-les per ací...

Però la meua carrera de músic va durar més aviat poc. La fotografia començava a ser alguna cosa més que una diversió i després d'un estúpid accident de moto al qual van seguir una sèrie de circumstàncies, amb una fotografia com a detonant (anècdota que ja he explicat massa vegades), vaig arribar a la conclusió que allò anava a tenir més repercussió en la meua vida del que jo m'imaginava.

I així arribem a la tardor de 1989, quan una tia meua propicià un important salt qualitatiu pel que fa a la meua relació amb la fotografia, deixant-me per uns dies la seua Olympus OM-1 muntada amb un objectiu de 50 mm, el meu primer contacte amb una rèflex. I al novembre d'aquell mateix any -ho recorde perfectament perquè a la tele no es parlava d'altra cosa que de la caiguda del Mur de Berlin- realitzava els meus primers experiments fotogràfics amb una càmera SLR.

Vos heu preguntat mai com són les primeres fotos 'serioses' d'un fotògraf? Doncs alguna cosa com açò:

COMPARTIR